El cronòmetre és un dispositiu precís per mesurar l'interval de temps amb un error d'una fracció de segon (1/10 i 1/100 seg.).
Historial del cronòmetre
És difícil dir quan una persona necessitava exactament aquesta precisió, però si es va inventar el cronòmetre vol dir que algú ho necessitava. El primer cronògraf va ser inventat pel rellotger Jean-Moisé Pouzait el 1776. Tanmateix, segons la versió oficial, la història d’aquests dispositius comença el 1821. Aquest any, el mestre francès Nicolas-Mathieu Rieussec va presentar un cronògraf al rei Lluís Felip I per veure les curses de cavalls. El cronòmetre de TAG Heuer era proper a un dispositiu mecànic modern, va aparèixer el 1869 a Suïssa.
Fins a mitjan segle passat, el cronòmetre era un simple dispositiu mecànic amb un botó per iniciar i aturar el compte enrere. El dispositiu es va anar fent més complex fins que va adquirir la forma d’un cronòmetre electrònic d’alta precisió amb un conjunt de funcions de treball.
Dades d'Interès
- Hi ha 31.556.926 segons en un any.
- Als V Jocs Olímpics de Los Angeles de 1932, els jutges van determinar el temps amb una precisió de 1/5 de segon mitjançant cronòmetres mecànics. El 1968 es van utilitzar dispositius electrònics en els Jocs Olímpics de Ciutat de Mèxic.
- La precisió dels primers cronòmetres en una dècima o centèsima de segon sembla molt aproximada en comparació amb les capacitats de les noves tecnologies, fins a 1/10000 de segon i encara més exacta.
- A les carreres d’automòbils i en altres casos, quan el recompte dura una fracció de segon, s’utilitzen metres amb una osca làser del moment d’arribada. La seva precisió no és inferior a 1/1000 seg.
Si necessiteu mesurar l'interval de temps fins al segon més proper, utilitzeu el nostre cronòmetre. El temps és molt senzill, els controls són estàndard: iniciar, aturar, pausar, reiniciar.
